La identitat andorrana es remunta molt enrere en el temps. És un dels països més antics del continent des de la seva fundació en el segle XIII, amb la signatura dels primers Pareatges. No obstant, el naixement de les seves sis parròquies originàries, entre les que destaquen Ordino i la Massana, prové del segle IX.
Andorra representa la paradoxa de ser un dels estats més petits d’Europa i alhora ser un dels de major història. Es va constituir com a coprincipat en el segle XIII, després de la signatura dels primers Pareatges entre el bisbe d’Urgell i el Comte de Foix, però el seu naixement té l’origen a les sis parròquies originàries que ja existien en el segle IX, a les quals es va unir la setena l’any 1978, Escaldes-Engordany.
L’origen llegendari del Principat es remunta al segle VIII, quan el mite indica que l’emperador Carlemany va arribar fins a les valls andorranes per alliberar-les de l’opressió dels sarraïns, i després les va atorgar entitat pròpia com a agraïment a l’esforç dels pobladors de la zona en la lluita contra els invasors. Malgrat que la història no ha pogut comprovar la veracitat dels fets, un vers de l’himne nacional fa l’ullet a l’emperador, al que esmenta com a “mon pare”, en el que va poder ser l’inici de la nació andorrana.
L’existència de la institució paritària del coprincipat com a forma política, amb el bisbe d’Urgell i el rei de França (després passaria al president de la República francesa) exercint de Caps d’Estat, s’ha mantingut fins a l’actualitat. Andorra va decidir deixar enrere l’herència feudal de l’Edat Mitjana i es va constituir com un estat democràtic de dret l’any 1993, a l’aprovar la Constitució.
La Massana és la quarta parròquia per ordre protocol·lari, i les primeres referències històriques les trobem en l’Acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle IX, sota la denominació de Maciana.
Durant segles la principal activitat econòmica del territori va ser l’agricultura i la ramaderia, encara que des del segle XVI es va potenciar la indústria de la farga per a l’obtenció de ferro. Més tard, en els segles XVIII i XIX va destacar per la presència de la indústria siderúrgica, deixant enrere la seva tradició en la farga.
Històrics són alguns centres com la Farga Rossell, un dels majors punts de transformació de ferro en lingots que va haver a Andorra en el segle XIX.
Històricament, la Massana havia tingut un cor de grans veus d’homes que havien après a llegir música d’un antic llibre de cants gregorians. Actuaven durant la celebració de la missa del gall, que era cooficiada pels capellans de Sispony, Pal, Anyós i la Massana.
En els anys 50 del segle XX es va produir una obertura del país cap al turisme, que va suposar l’inici del Principat tal com el coneixem avui en dia. L’any 1972 es va inaugurar l’estació d’esquí d’Arinsal, i després l´any 1982 es va inaugurar l´estació d´esquí de Pal, senyal d’identitat de la zona i un dels referents del turisme de muntanya. El domini esquiable de Vallnord Pal Arinsal, amb les estacions de Pal i Arinsal, és el motor econòmic de la zona a l’actualitat.
